Un dia, va conéixer un altre gat i va decidir adoptar-ho. Es diu que les bruixes tenen gats d'eixe color, negre. Al veure-ho, vaig sentir por de ser reemplaçat i vaig fugir cap a un altre planeta. En l'espai exterior feia molt fred i un immens mar de foscor em rodejava. Vaig poder veure les estreles brillar com mai, va ser meravellós. Em vaig preguntar si serien part d'altres sistemes solars. Vaig mirar al planeta Terra, la grandària de la qual anava disminuint cada vegada més, al allunyar-me. Era brillant, es veia molt més bonica que la Lluna. Em vaig preguntar on estaries, com et trobaries o si menjaves bé. Vaig començar a sentir-me molt trist.
"Vull sentir la teua veu de nou. Tinc por d'oblidar el teu somriure, la teua forma de caminar, la manera en què em miraves... Et vull només per a mi". Vaig arribar a un planeta buit on la llum del Sol no arribava. Em trobava completament a soles. Durant el viatge vaig estar reflexionant:
—Potser no siga tan danyós compartir. De segur que ens voldrà i ens cuidarà als dos per igual. Ella és la més bona d'aquest univers. — Vaig decidir tornar a casa. Sentia com si no la coneguera, va ser un error molt gran escapar-se. "Espere que no m'hages oblidat i podem ser amics una altra vegada". L'experiència d'haver viatjat diversos anys llum d'ací, va canviar la meua perspectiva. Les coses que compartim en el nostre món són molt més valuoses que les que ens dividixen.
Comments (0)
See all